ATLETES O "ASCETES"

        Vet aquí que un mestre monjo del tibet s'endú el seu inquiet deixeble a córrer i fer curses a la muntanya.
- Mestre, perquè anem a córrer per la muntanya?
- Anem a la muntanya, petit "saltamontes", amb la voluntad de trobar la pau interior i la quietud, així com la dimensió justa de totes les coses.
- Així, mestre, sóm com els ascetes? No seriem més aviat atletes?
- Potser hi ha alguna cosa de tots dos, petit "saltamontes"però ben bé no som ni l'un ni l'altre. L'atleta busca essencialment mesurar-se amb els altres, i l'asceta només a sí mateix...
- Però mestre, bé que mirem la classificació dels altres a les curses...
- i mirem també de superar-nos a nosaltres mateixos. Sempre hi han petites concesions a la vanitat , fruït però de les nostres pors i inseguretats.
- Fugim doncs de nosaltres mateixos, mestre? per això correm?
- Probablement, petit "saltamontes", probablement...de la incestesa, del pas del temps. Com fugim també de les preses, els fums, el soroll i l'asfalt de les ciutats.
- Així, mestre, som atletes-ascetes però ni una cosa ni l'altre. No sé si ho entenc.
- Petit "saltamontes", som el que fem i el que busquem. Cerquem al bosc i a les muntanyes les forces que a les nostres cames manquen i al cel, els arbres o a les pedres del camí l'alè que el nostre pit ens nega i diuen que fins i tot hi ha qui troba, en el límit de les seves forces, la consciència de la menudesa dels èssers humans davant la majestuositat de la natura.
- No sé si acabo d'entendre, mestre, tota aquesta recerca. En fí, deixem-ho perquè encara entenc menys que les curses valguin 20 euros o més.
- Tens raó, petit "saltamontes"... deixem´ho i no donem idees, no fos que algú ens vulgui vendre també l'aire de la muntanya embotellat, com es fa ja amb l'aigua de les fonts.

By Elk