Grup Terrassenc Curses Muntanya

2010-03-13T22:26:00.002+01:00

Dia especial el d'avui 7 de Març, pel que fa a l'esport a la nostra ciutat.
I és que ha tingut lloc, com ja sabreu molts de vosaltres, la 1a
Duatló i Cursa de Muntanya de Terrassa!

Pel que fa a la cursa, cares conegudes de la ciutat han assistit a
l'event: en Jordi Elias i el llegendari Bartolomé Serrano, tots dos,
institucions ben vives del triatló i l'atletisme dels últims anys.
Sense deixar de banda a l'incombustible Esteban Ramirez, tot un
fenòmen a les curses de muntanya. Tant és així, que les tres places
d'honor han estat per tots tres com no podia ser d'una altra manera.

Igualment destacable la participació de part del grup de companys de
curses de mountain, tant a la competició com a la organització. Ha
estat un luxe poder gaudir de la cursa, ambient i organització!

Ara només, de la meva part, esperar que és pugui repetir l'any que bé
i què, o bé com a col·laborador o participant, pugui tornar a gaudir
d'una altra lliçó de com organitzar un event.

FELICITATS A TOTS!

Resultats: http://www.triatlo.org/competicions/resultat.aspx?numero_car=1915

CURSA DEL MONT-RODON 2010

2010-02-27T18:07:00.003+01:00

Bona cursa la del Mont-rodon, organitzada pels amics de la U E de Matadepera.
Aquest any en un diumenge 31 de Gener, fred, però no destacable per inclemències metereològiques importants. Un ambient fabulós amb l'estrena de l'Anna i la Marta a les curses de muntanya i la destacable classificació del Cristian López a la 6a posició de la general.

Classificacions: http://cmmontrodon.comxa.com/GEN001.htm

PUJADA A LA MOLA 2009

2010-01-02T18:41:00.002+01:00

Sensacional matinal del dia de Nadal, que com cada any, arreplega uns quants centenars de persones per recorrer uns 4 km d'ascensió (aquest anys per pista) fins arribar a la Mola.
-Noticia al 3/24
http://www.youtube.com/watch?v=zb2rdAfABzw
-Classificació 2009
http://www.clubmuntanyencterrassa.com/Class%20La%20mola%202009a.xls

L'OLLA DE SANT LLORENÇ

2009-12-16T01:09:00.003+01:00

Sensacional jornada excursionista la del 8 de Decembre. Tots quatre companys ens vam trobar a la benzinera Q9 poc després de les 8 del matí, un dia en que la Marisol i el seu company eren baixa d'última hora i la Cristina es deixava entabanar pels llençols, arribant a la trobada una mica més tard. Un cop en marxa i amb la ruta programada al meu cap, deixem dos dels cotxes a l'alçada de Can Roure i marxem tots quatre amb el cotxe del Luis a l'altra banda de la riera de Les Arenes, cap al punt de sortida des del camí dels Monjos. Pujadeta cap a la Mola contemplant l'entorn i comentant quin dia tindriem. Doncs,de primer moment un dia emboirat que no deixa aixecar el solet que tots quatre esperàvem. Deixant el camí dels Monjos, agafem un dels camins que millor vista atorguen, el camí de la Font Soleia. Un cop arribats a la Font i després de fer un glopet, continuem fins a topar amb la canal del Tro, la qual ens accelera el cor i ens fa de les mans una eina indispensable per assolir-la pujant.-Ei, mireu, la Mola! En efecte, ja era nostre el cim, encara que havíem de carenar una estona fins a la Font del Saüc i d'allà d'un salt a la Mola. Arribava doncs l'hora de l'esmorzar que ens entretindria durant 35 minuts, sinó més. Una vegada fet el café, reprenem la marxa i agafem direcció Nord per agafar "l'Autopista La Mola-Montcau"...si, si, és la via més sovintejada del Parc Natural. Encara, però, haviem de fer parada a la Cova del Drac on el Josep faria de les seves intentant entrar per la zona més divertida de la cova...jeje. Després d'uns minuts, allà on "l'autopista" arribava a la fi, començava la pujada al Montcau...si, si, també al Montcau! Assolit aquest també, en Josep no en té prou i puja encara més...al vèrtex geogràfic, emulant al "Cristo Redentor"! Amb el vent que bufava! Doncs apa, flaash! Foto al canto!

No ens entretindriem massa, el vent picava de valent i calia no agafar fred, així que vam baixar cap al Coll d'Estenalles portant en aquell moment una mica més de tres hores de bona marxa però, això si, amb generoses aturades.
-Llavors, que ens quedaria per arribar als cotxes, més o menys? preguntava la Cristina.-....glups! Potser havia estat una mica agosarat en preparar aquella marxa tant llarga...segurament. Vaig comentar que quedaven unes dues hores i mitja aproximadament, que potser ens anava una mica just per poder dinar a l'hora. Intentant doncs, que la situació arribés a front comú, tenint en compte que ens trobavem una mica lluny del destí, el meu cap no parava d'intentar buscar solucions....'i si això,... i si allò altre.....' Es clar, al restaurant teniem hora a les 3, més tard no podiem arribar. Així doncs, haviem de còrrer o bé ens quedavem sense dinar a la Pastora...impossible, anavem a bon ritme i ni així! Llavors, aquest cop la bombeta s'em va encendre a moi. -Idea! Potser si, era el més oportú; vam creuar un entorn maquissim, descansant deu minuts a la fresqueta Font de la Pola i alegrant-nos durant una bona estona la vista travessant l'Obac, però haviem de separar-nos. Era la única opció, jo marxaria amb la Cristina cap als cotxes i el Luis i en Josep, a vint minuts a peu del restaurant, farien temps fins que jo arribés. Endavant doncs! A menys d'una hora de camí, la Cristina i jo marxàvem cap a destí. He de dir que, després de travessar els 4 turonets de les Pedritxes que ens separaven dels cotxes, vaig descobrir el fantàstic estat de forma de la Cristina que no tenia cap mena de mal de cames ni res semblant. Fantàstic! Camí de casa seva, la Cristina s'acomiadava mentres jo m'afanyava a obrir i engegar el cotxe del Josep per no fer tard a taula. Vint minuts i entrava per la porta del restaurant, quan en Josep començava a repartir l'amanida del primer plat. Just per començar! Després de tot, i encara que va sortir del meu cap, no va ser una idea tant dolenta, no? El recorregut potser massa llarg, segur que si...batejat doncs com a L'Olla de Sant Llorenç, que us sembla?

SORTIDA AL MATAGALLS

2009-11-21T20:16:00.006+01:00

Després de planificar-ho a darrera hora, durant aquesta darrera setmana, a l'amic Luis se li va encendre la bombeta i ens va plantejar fer una sortida: a on? al Matagalls. D'acord! Doncs som-hi, per què no?

Una sortida que ens aplegava a tots sis companys: La Núria, la Carla, la Cristina, el seu xicot, en Romel, en Luis i jo mateix per sortir des de Terrassa quan eren poc més de les 8 del matí d'un dissabte, com per exemple el d'avui. La idea era ben clara, pujada a l'emblemàtic Matagalls, esmorçar, baixada cap a la font del no se on és de la Castanya i, finalment, i amb una gana de llop, un dinar ben parit a ca els amics de Collformic. Tot perfecte! Una bona sortida, amb temps de comentar i arreglar una mica el mon, sense faltar un xic de tensió amb alguna de les opinions (no ho puc evitar) tot i que, de bon dematí, la boira escampada per tot arreu ens feia patir pensant en un dia poc adient per venir a la muntanya. Finalment però, Monsieur Lllorenç ens vingué a veure...veus que bé! Cap a les 5 de la tarda, després d'una tanda d'acudits de després de taula i amb les càmeres ben atapeïdes de fotos, ens decidirem a tornar...
Oh, qué maca és la tardor al Montseny! Fantàstics contrastos dels colors de la vegetació, bona cuina osonenca i com no, bona companyia, què més podem demanar!

CURSA MUNTANYA CASTELLTERÇOL

2009-11-15T23:04:00.005+01:00

Bé, ja podem comentar una miqueta la cursa de Muntanya de
Castellterçol. Una curseta molt xula d'11 kms i una mica més, d'un
trenkkmes constant amb alguna zona tècnica però poc destacable i un
parell de pujades d'aquestes de llençar les cames després...jeje.
Transcorre per corriols i camins dels voltants de la zona ben maca i
fresqueta, que pel dia de calor que hem tingut per ser Novembre ja
venia de gust, ja.

Del grup, hem estat en Doni, Mari Carmen, Rafa, l'amic Juan de la
secció i jo mateix, els que hem acabat fent-la. Tothom a acabat
satisfet amb la cursa i amb l'obsequi, uns mitjonets tècnics ben
bufons, encara que no tant amb l'esmorçar que no era més que bolleria
industrial. De qualsevol manera, un bon matí de sol i un nous paratges
descoberts.

RESULTATS:

34 XAVI RODRIGUEZ 0:56:20
36 DONI SEBASTIAN       0:56:42
106 RAFAEL GRANADINO PEREZ     1:05:20
156 MARI CARMEN ARMAYONES    1:13:38

Montserrat Nord

2009-11-11T00:12:00.002+01:00

Bona nit "ascetes",

Ja podem parlar d'una nova trobada d'una part del grupet, en aquest
cas a la Montserrat Nord, una cursa que, com ja saveu va tenir com a
guanyador a l'amic Just. Un sensacional recorregut que ens fa arribar
fins a Sant Jeroni per la canal, passant per l'ermita fins al mirador
i baixant per Sant Joan i la Santa Cova, acabant finalment pel 3/4
fins a Monistrol.
En un dia particularment fred, a causa d'un incordiant vent que
picava, però si més no ben assoleiat, vam sortir desde la "fusta" a
les 8 del matí en David Bonet, Ernesto, Elka, Victor, Cristian i un
servidor direcció Monistrol on, poc després del pont trobàrem en Doni,
Carlos, Evaristo i poc després en Just. Després de pendre un cafetó,
els valent que feient la cursa es preparaven per escalfar, mentrestant
en Dalvid Elka i jo ultimàvem l'itinerari a fer per a poder seguir una
mica la cursa sense incordiar gaire. Finalment ens decidirem per pujar
pel 3/4 fins al Monestir, on ens vam trobar de casualitat amb el
Manolo, que es guarnia del fred a la estació del cremallera. Des d'allà,
tots tres ens afanyavem a pujar fins a Sant Jeroni per tal de no
incordiar gaire als que ens breus moment començarien a baixar pel cami
Nou. Després d'una estoneta pujant vam trobar baixant als primers i
primeres, i com no, l'amic Just a metre i mig del primer controlant
totalment la cursa i a quina velocitat! Un cop arribats a l'ermita de
Sant Jeroni i fins al mirador la cosa es va tornar una mica caòtica,
donat el no gaire espai que hi havia per passar i el vent que bufava
de valent. Poc abans d'arribar al mirador ens vam creuar amb el
Cristian que baixava amb una bona posició i poc abans de decidir-nos a
baixar i després de fer alguna foto, vam trobar a l'Ernesto, Doni i
David concentrats però gaudin de la cursa. Baixant pel mateix camí de
pujada, no ens podiem adormir si voliem tornar a l'hora prevista a
casa, així que malhauradament no vam poder donar ànims al que venien
darrere. De tota manera, hem de tenir en compte que l'exigència
d'aquesta mena de curses fa que només acabar-les sigui motiu d'èxit.
Per tant, felicitats a tots els que vàreu participar i acabar la
cursa!
Particularment em va donar una mica d'enveja no fer-la, però degut a
diversos motius és bastant probable que repeteixi aquest plantejament.
De qualsevol manera, queden moltes curses i demés per endavant i
esperem poder gaudir-les plegats, oi?

Salut i Muntanya!

Just	Sociats		1:56:25
Cristian	López		2:18:45
David	Bonet	Morales	2:27:53
Ernesto	Hernández	Ortega	2:38:27
Victor	Galve	Ruíz	3:02:38
Carlos	López	Martínez	3:07:16
Evaristo	González	Prieto	3:11:26

ATLETES O "ASCETES"

2009-10-29T00:25:00.001+01:00

Vet aquí que un mestre monjo del tibet s'endú el seu inquiet deixeble a córrer i fer curses a la muntanya.
- Mestre, perquè anem a córrer per la muntanya?
- Anem a la muntanya, petit "saltamontes", amb la voluntad de trobar la pau interior i la quietud, així com la dimensió justa de totes les coses.
- Així, mestre, sóm com els ascetes? No seriem més aviat atletes?
- Potser hi ha alguna cosa de tots dos, petit "saltamontes"però ben bé no som ni l'un ni l'altre. L'atleta busca essencialment mesurar-se amb els altres, i l'asceta només a sí mateix...
- Però mestre, bé que mirem la classificació dels altres a les curses...
- i mirem també de superar-nos a nosaltres mateixos. Sempre hi han petites concesions a la vanitat , fruït però de les nostres pors i inseguretats.
- Fugim doncs de nosaltres mateixos, mestre? per això correm?
- Probablement, petit "saltamontes", probablement...de la incestesa, del pas del temps. Com fugim també de les preses, els fums, el soroll i l'asfalt de les ciutats.
- Així, mestre, som atletes-ascetes però ni una cosa ni l'altre. No sé si ho entenc.
- Petit "saltamontes", som el que fem i el que busquem. Cerquem al bosc i a les muntanyes les forces que a les nostres cames manquen i al cel, els arbres o a les pedres del camí l'alè que el nostre pit ens nega i diuen que fins i tot hi ha qui troba, en el límit de les seves forces, la consciència de la menudesa dels èssers humans davant la majestuositat de la natura.
- No sé si acabo d'entendre, mestre, tota aquesta recerca. En fí, deixem-ho perquè encara entenc menys que les curses valguin 20 euros o més.
- Tens raó, petit "saltamontes"... deixem´ho i no donem idees, no fos que algú ens vulgui vendre també l'aire de la muntanya embotellat, com es fa ja amb l'aigua de les fonts.

By Elk

Mitja i Marató de Muntanya Sant Llorenç Savall

2009-10-27T19:58:00.001+01:00

Felicitats a tots els Savalleros que heu fet la mitja o marató!
El Manolo, David Elk i moi hem estat entrenant per la Mola i
acompanyant a l'amic Ernesto, i hem intentat trobar a l'Hector però no
hi ha hagut manera:

MARATÓ:
HÉCTOR ROMERO DURÁN 04:38:43
ERNESTO HERNANDEZ ORTEGA 05:09:39
MITJA:
JORDI HURTADO CUARTERO 02:19:56
CARLOS LOPEZ MARTINEZ 02:21:04
EVARISTO GONZÁLEZ PRIETO 02:43:20
SERGI MENDOZA MARTIN 02:54:12

Espero no deixar-me ningú.
Bé, a l'amic Just, felicitats pel Campionat del mon de la Selecció
Catalana...oe,oe,oe,oeeee!

Ja tenim la primera de l'any: Viladordis

2009-10-21T17:08:00.003+02:00

Bé, ja tenim una curseta a les esquenes! : La cursa de Viladordis. Una
cursa d'un recorregut de 24 kilòmetres amb un desnivell acumul·lat de
800 metres que transcorre per pistes i corriols de muntanya, creuant
un entorn bastant maco, al meu entendre, o al menys, si més no,
bastant net. Un trencacames constant amb alguna zona tècnica i zones
de ziga-zaga entre matolls bastant interesant per gaudir a bon ritme.
Sortida i arrivada al mateix punt on després del tute hem pogut
recuperat una mica les forces amb una botifarra i pà amb tomàquet i
l'obsequi corresponent, que enguany podiem triar entre una samarreta
i un bastó telescòpic.

Tots tres, David Bonet, Manolo i un servidor, en arribar pel matí, ens
hem trobat amb els companys Doni, Rafa i MªCarmen, com també als amics
Miquel i Pedro Navarro. Finalment, un cop acabada la cursa hem
comentat una mica i, en general hem quedat amb bones sensacions tenint
en compte que és principi de temporada. Els temps aproximats han estat
els següent:
David Bonet 2h 22min
Xavi R. 2h 24min
Doni Sebastian 2h 24min
Manolo Priego 2h 39min

Per què no dues opcions en inscriure's?

2009-10-19T23:22:00.005+02:00

Tots sabem del preu cada cop més elevat de la majoria d'inscripcions a les curses populars de muntanya o ruta de casa nostra. És cert que la vida cada any que passa és més cara, però també és conegut per molta gent el període de crisis actual en el qual estem inmersos i que, per conseqüent, molts de nosaltres en vist reduït el nostre poder adquisitiu o almenys congelat. Curiosament però, les curses populars son cada cop més concorregudes i és per aquest motiu que sumat al increment dels preus a les inscripcions ens fa suposar que potser s'ha creat una mena de negoci al voltant. Em semblaria bé, d'una banda que els organitzadors trobessin en tot això una manera de guanyar-se les garrofes, sempre i quan a canvi oferissin uns certs detalls amb els corredors, però també i d'altra banda estaria bé contemplar una altra opció més econòmica en inscriure's:

"INSCRIPCIÓ SENSE OBSEQUI"

Efectivament, com el diari dels diumenges. Per què no reservar certes inscripcions per gent que realment no es pot permetre pagar de 13 a 20 o 25 € per cursa o bé perque, sencillament només volen correr i no volen rebre cap samarreta o regal? Doncs malhauradament, a dia d'avui la resposta és clara:

II Cursa de Muntanya Barraques de Vinya

2009-10-16T20:47:00.000+02:00

Aquest Diumenge, part de la colla, cap a Viladordis! Cursa de 24 km per camins i corriols de muntanya, no excessivament dura, però que ja veurem com va...i en acabar botifarrada!

http://barraquesdevinya.com/

Estimar la muntanya a velocitat variable

2009-10-16T18:43:00.001+02:00

És cert que la muntanya ha estat coneguda i considerada sempre com a indret de pau i tranquil·litat, on molts apassionats de la mateixa han gaudit i gaudeixen, travessant-la a ritmes de caminada i sense gaire presa. Tot i així i sense menysprear aquesta modalitat, hem de considerat d'altres ritmes per gaudir-la. Estem parlant de córrer per la muntanya com l'esport, probablement, el més antic que coneixem. Tant és així, que els nòmades caçadors ja el practicaven fa milers d'anys, perseguint les seves preses.

A Espanya, les curses de muntanya es coneixen, organitzativament parlant, fa aproximadament uns 90 anys, però ha estat als darrers 20 anys quan s'han consolidat i han agafat veritable continuïtat. Avui dia hi ha un gran nombre de gent que les practica i entre tots ells, un grup d’amics terrassencs i un servidor, que intentem gaudir-les (sense patir desproporcionadament) aprofitant el magnífic entorn natural que tenim, tot amb respecte i consideració vers el medi.